La Comunicació, eina essencial de l'ajuntament per arribar a la ciutadania durant la pandèmia / Paul Marca
Marca, Paul


En: L'Arjau : revista cultural. Sant Feliu de Guíxols, núm. 84 (desembre 2020), p. 84-87 : il. (Calidoscopi. Vist per la informació) 

Lideratge i comunicació en temps de pandèmia / Antoni Gutiérrez-Rubí
Gutiérrez-Rubí, Antoni


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 210-212 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

El 2020 passarà a la història com l'any de la pandèmia de la Covid-19. I tots recordarem com el nostre dia a dia va canviar radicalment d'un dia per l'altre. Durant aquests mesos, organitzacions sense ànim de lucre d'arreu del món han publicat diversos informes que avisen que la Covid-19 ha generat una crisi global en els drets digitals. Però, què entenem per drets digitals? Com els ha afectat la Covid-19? Els drets humans es defineixen com aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a qualsevol persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Considerem, doncs, els drets digitals com l'extensió dels drets humans a l'entorn digital, com ara el dret a la privacitat, el dret a l'accés a la informació i el dret a la llibertat d'expressió, entre molts d'altres. Com diu l'ONU, els mateixos drets que els ciutadans tenim en el món físic han de ser protegits també a la xarxa.

La Falta de transparència crea les notícies falses / Eduard Martín-Borregón
Martín-Borregón, Eduard


En: Terme : Revista d'Història i Pensament. Terrassa, núm. 36 (desembre 2021), p. 216-217 : il. (Pensaments) 
Número monogràfic: Sobreviure a una pandèmia.

El dret a la llibertat d'expressió està vinculat, en el cap de tothom, en contraposició a la censura. La vinculem a la necessitat humana de comunicar i difondre idees, i moltes vegades ens oblidem que dins la llibertat d'expressió també hi ha el dret a cercar informació i idees necessàries per sustentar els nostres arguments. D'aquesta segona part en deriven les lleis d'accés a la informació que s'han desenvolupat en la majoria de països del món en els últims trenta anys. Tal com si estiguéssim en una guerra, l'inici de la pandèmia va posar en pausa el dret d'accés a la informació.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General (UAB) : 50 anys de servei públic i de suport a l'ensenyament i la recerca (1972-2022) / Marta Civil i Serra, Marta Rial Pan, Teresa Santos Prados
Civil i Serra, Marta


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 49 (octubre 2023), p. 27-26 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Universitat i pensament crític: formar en comunicació. Notes i referències.

La Biblioteca de Comunicació i Hemeroteca General de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), nascuda fa 50 anys i estretament vinculada a la Facultat de Ciències de la Comunicació (UAB) -degana dels estudis de comunicació a Catalunya-, ha evolucionat com a actor actiu per als estudiants, docents, investigadors, periodistes i la societat en general, al compàs de la digitalització. L'article que presentem es proposa d'aprofundir en l'evolució d'aquest equipament i en el coneixement de les seves col·leccions, que l'han convertit en un referent en l'àmbit de les biblioteques universitàries i també en matèria de suport a l'ensenyament i a la recerca científica especialitzada en comunicació. La qualitat i la singularitat dels seus fons ens permeten, al mateix temps, entendre la història d'una època i d'un país.

Comunicació : Barcelona 2015-2023 [Fitxer informàtic] / Òscar Guayabero



Barcelona : Ajuntament de Barcelona, Direcció de Comunicació, 2023
1 recurs en línia (141 p.) : il. (Barcelona en transformació) 
ISBN 9788491564812

Comunicar una ciutat és una tasca il·limitada. Aquest llibre pretén ser alhora una mostra dels treballs fets i un petit llegat que explica com un equip de govern ha intentat comunicar, quines han estat les prioritats i com s'han formalitza. (Editorial).

La Societat del coneixement també tindrà rics i pobres / Joan Majó
Majó, Joan


En: Foc Nou. Valls, Núm. 300-301 (abril-maig 1999)

Premsa, ràdio, televisió i transmissió electrònica / Lluís Costa
Costa i Fernández, Lluís


En: Revista de Girona. Girona. Any 46, núm. 200 (maig-juny 2000), p. 275-286 : il. (La comunicació) 
Número monogràfic: Balanç del segle XX.

La Gestió de la infodèmia a Catalunya durant el primer any de la pandèmia de la Covid-19 / Sergi Xaudiera
Xaudiera, Sergi


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 48 (octubre 2022), p. 49-56 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Comunicació de riscos, de crisis i de conflictes. Referències bibliogràfiques.

Durant la primavera del 2022 ens vam entrevistar amb diferents treballadors públics responsables de la gestió de la infodèmia de la Covid-19, amb l'objectiu de documentar i estudiar com diferents unitats de la Generalitat van actuar per mitigar els efectes de la infodèmia. Tot seguit, vam reunir-nos amb representats de les dues principals organitzacions de fact-checking a Catalunya per identificar com havien respost a la infodèmia i què en podíem aprendre. Aquest estudi local permet conèixer el comportament de la comunitat catalana i adaptar-ne les intervencions, ja que la majoria d'estudis previs es basen en la comunitat de parla anglesa.

Anàlisi de les desinformacions del referèndum de l'1 d'octubre detectades per Maldito Bulo / Òscar Coromina, Adrián Padilla
Coromina, Òscar


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 44 (juliol 2018), p. 17-26 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Fake news, algoritmes i bombolles informatives. Referències bibliogràfiques.

Aquest article pren els fets succeïts al voltant del referèndum d'independència de Catalunya del dia 1 d'octubre de 2017 com a referència per fer una anàlisi sobre l'ús de la desinformació en un context de contenciós polític i un escenari d'alta polarització com a part d'una narrativa estratègica. A partir d'una proposta metodològica d'anàlisi, i aplicant-la a les desinformacions contrastades pel fact-checker Maldito Bulo, hem constatat que la desinformació té com a objectiu el descrèdit dels actors implicats, l'amplificació dels fets o bé la recerca d'adhesions als diferents argumentaris, i que el format de la desinformació és un element clau en el seu grau de difusió, així com la dificultat a l'hora de determinar amb exactitud l'impacte d'aquesta desinformació.

Grups d'interès i moviments socials a les notícies de TV3 / María Dolores Montero
Montero, María Dolores


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 36 (juny 2011), p. 81-91 (Articles) 
Número dedicat a: Hibridació de gèneres a la televisió. Notes. Referències bibliogràfiques.

Els grups d'interès i els moviments socials són actors importants en l'esfera i en el debat públics. La televisió pública està compromesa amb els valors de pluralisme i de diversitat de la informació, fonamentals per al bon funcionament de la democràcia. Aquesta aportació intenta contribuir a comprendre els processos de producció de les notícies relacionades amb els grups d'interès i els moviments socials en els Telenotícies de TV3. Mitjançant una anàlisi del contingut de 227 peces informatives i entrevistes en profunditat als professionals de la informació i als responsables de comunicació d'alguns grups, es conclou que la capacitat d'aquests actors per fer-se sentir és molt desigual. Els grups i els col·lectius més petits difícilment poden articular la seva veu en l'esfera pública.

La Legislació catalana de l'audiovisual : present i futur / Antoni Bayona
Bayona i Rocamora, Antoni


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 29 (setembre-desembre 2007), p. 17-24 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Regulació i canvi en l'audiovisual.

La transformació profunda que està vivint el sector audiovisual, amb la incorporació de noves tecnologies, nous usos, accessos i maneres de comunicarse, entre altres factors, ha marcat la necessitat de redefinir l'audiovisual com a servei públic. En aquest sentit, la comunitat jurídica s'ha vist abocada a debatre sobre les noves bases que han d'establir un marc normatiu adequat a la nova situació de l'audiovisual. A Catalunya, l'aprovació de la Llei 22/2005 de comunicació audiovisual intenta donar resposta a aquests canvis en l'audiovisual. En aquest article, s'analitza la legislació catalana en aquest àmbit, la situació dels mitjans de comunicació públics i privats, les funcions del Consell de l'Audiovisual de Catalunya com a autoritat reguladora i, finalment, es fa un balanç sobre les perspectives de futur de la normativa audiovisual catalana.

L'Agenda temàtica dels teleinformatius a Catalunya / Carmina Puig Sobrevals
Puig Sobrevals, Carmina


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 29-42 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió.

L'article pretén fer una radiografia dels principals esdeveniments de què han parlat els teleinformatius durant el període de mostra. Les notícies s'han agrupat en grans temes per poder determinar, en funció del temps de notícia dedicat, quins tenen més presència a les cadenes analitzades. Els descriptors temàtics Societat, Esports i Temps i els inserts de l'agrupació Altres són triats com a barems per tal de valorar si els teleinformatius tendeixen a la banalització i l'espectacularització de les notícies. Seguidament, es descriuen quins són els cinc ítems informatius o notícies al voltant d'un mateix esdeveniment que han atret més l'atenció informativa, així com la seva evolució durant el període analitzat.

La Presència dels actors polítics en els teleinformatius / Laura Rodas
Rodas, Laura


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 43-53 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió.

Aquest article respon bàsicament a les preguntes següents: quins actors polítics han parlat? I quant han parlat?, i constitueix una primera aproximació al comportament de les emissores analitzades en relació amb el pluralisme polític. Sempre en termes de temps de paraula, s'analitzen les veus governamentals respecte del conjunt de veus polítiques; els actors polítics que, a títol individual, han parlat més en els teleinformatius i quines agrupacions d'actors polítics han obtingut una presència més destacada.

El Pluralisme polític durant el cicle electoral del període 2003-2004 / Carme Ortín
Ortín, Carme


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 55-64 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió.

L'article analitza el pluralisme polític durant el cicle electoral del període 2003-2004. Aquest cicle comprèn les eleccions municipals 2003, les eleccions al Parlament de Catalunya 2003, les eleccions generals 2004 i les eleccions europees 2004. El període va estar marcat, en bona mesura, per la divergència d'opinions envers l'aplicació dels blocs electorals ja siguin en forma de peces d'una durada determinada o de barems de proporcionalitat. Aquest esdevé el tema central que articula el text següent. En primer lloc es tracta l'evolució del temps de paraula dels Governs objecte de les eleccions durant l'any de contesa electoral; a continuació s'estudia l'atenció informativa que rep la crònica política durant els períodes electorals i, per últim, s'aborda la incidència dels diferents sistemes de blocs electorals en la representació de partits i la funció dels blocs com a garants del pluralisme polític.

La Presència dels àmbits territorials en els teleinformatius / Isabel Sánchez
Sánchez, Isabel


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 26 (setmbre-desembre 2006), p. 65-88 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu en la televisió. Bibliografia.

Aquest article pretén fer una instantània de la distribució territorial de la informació que fan els teleinformatius d'àmbit català que permeti tant conèixer els àmbits geogràfics als quals es dóna prioritat informativa com els que reben una atenció reduïda o nul·la i, alhora, conjecturar quins factors poden haver determinat la focalització de l'interès dels operadors en uns territoris o uns altres. En primer lloc, s'elabora una comparativa de la distribució geogràfica de la informació dels teleinformatius de TV3, TVE a Catalunya i BTV. També s'analitza de forma detallada com queda representat el territori català tant a nivell comarcal com municipal i s'aprofundeix en l'atenció informativa als diferents districtes barcelonins per BTV. L'àmbit estatal s'analitza en funció de l'atenció mediàtica dedicada a les diferents comunitats autònomes. Quant a la informació internacional, s'assenyalen aquells estats més representats i els esdeveniments que han provocat aquest major interès dels mitjans de comunicació.

Panoràmica de l'educació en comunicació audiovisual / Mercè Oliva Rota
Oliva Rota, Mercè


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 25 (maig-agost 2006), p. 29-40 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: L'educació en comunicació audiovisual. Bibliografia.

Tot i que fa dècades que es planteja la necessitat d'introduir l'educació en comunicació audiovisual (ECA) en l'educació formal, no hi ha un acord sobre quin ha de ser el model a seguir. Aquest article repassa els principals debats que es desenvolupen al voltant de l'ECA: com es defineix i quin nom cal donar-li; sobre quins plantejaments cal construir-la; quins continguts ha d'incloure; i com s'ha d'incorporar dins dels currículums. Al mateix temps, el text ressegueix com es concreten aquests debats en els sistemes educatius de diferents països, prestant atenció especial a Catalunya, per tal d'assenyalar les limitacions i oportunitats de les propostes actuals.

La Ràdio a Catalunya : usos i percepcions sobre el mitjà / Joan M. Corbella
Corbella Cordomí, Joan Maria


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 18 (gener-abril 2004), p. 45-55 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: La ràdio, un mitjà en transformació.

Més del 70[per cent] de la població de Catalunya escolta habitualment la ràdio, sense gaires diferències en termes d'edat, classe social, nivell d'estudis o sexe, segons una enquesta del Consell de l'Audiovisual de Catalunya realitzada el 2003. El lloc de naixement i la llengua que parla la gent són els factors que més influeixen les preferències radiofòniques dels catalans. Catalunya Ràdio és la cadena més escoltada i apreciada en gairebé tots els aspectes, amb gran diferència sobre la resta. En segon lloc hi ha la SER, la més ben considerada d'entre les d'abast espanyol.

El Tractament informatiu de la immigració a Catalunya / José A. Sorolla
Sorolla, José Antonio


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 12 (gener-abril 2002), p. 25-38 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: Mitjans de comunicació i immigració. Notes.

La preocupació pel comportament dels mitjans de comunicació en relació amb les minories ètniques ha estat objecte de diverses iniciatives desenvolupades a Catalunya, que són examinades en detall en aquest article. Acadèmics, entitats reguladores, media i diferents col·lectius socials han elaborat recomanacions, estudis, llibres d'estil i codis deontològics sobre el tema. L'autor en destaca les principals característiques i defensa l'autoregulació com una bona fórmula per avançar cap a un correcte tractament informatiu de les minories ètniques. En el mateix sentit, denuncia el contingut negatiu de les informacions i l'associació de conflictes, violència i il·legalitat als col·lectius immigrants.

Informe relatiu al pluralisme informatiu dels mitjans de ràdio i televisió de Catalunya / Consell de l'Audiovisual de Catalunya



En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 11 (desembre 2001), p. 3-26 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu als mitjans audiovisuals.

Radiotelevisió pública i pluralisme informatiu a Catalunya / Maria Corominas
Corominas i Piulats, Maria


En: Quaderns del CAC. Barcelona, núm. 11 (desembre 2001), p. 37-48 (Tema monogràfic) 
Número dedicat a: El pluralisme informatiu als mitjans audiovisuals. Notes.